- La dièresi és un signe gràfic ( ¨ ) que utilizem per marcar que cal llegir la u davant de la e als diftongs creixents i per desfer un diftong decreixent.
Fixa't que posem dièresi a: qüe, qüi, güe, güi per tal que quan llegim el mot soni la u.
Per exemple: Adeqües, adeqüis; paraigües, pingüí
Observa que no fem servir mai la dièresi davant de a o de o ja que en aquests casos igualment llegiríem la u.
Per exemple: Adequar, adequo; paraigua
.
- La dièresi també serveix per marcar que s'ha de desfer un diftong decreixent. Un dels motius es dóna quan l'accent fonètic cau sobre la i o la u. Si no les podem accentuar es recorre a la dièresi.
Per exemple: Països (però país), peüc, ruïnes, cruïlla
Vigila que mai no posem dièresi a:
Les terminacions d'infinitiu i gerundi. Per exemple: trair, agraint, traduir, traduint
Els sufixos -isme, ista, llevat el mot proïsme. Per exemple: egoisme, egoista
- Les paraules de la mateix famíla en què el diftong decreixent s'ha desfet per la raó anterior, conserven la dièresi encara que no hi caigui l'accent fonètic.
Per exemple: Aïllant perquè ve d'aïlla.
- Les raons morfològiques també són motiu pel qual cal desfer un diftong decreixent.
Observem el cas de la terminació-i del present de subjuntiu que duu una dièresi en aquells verbs de la primera conjugació el lexema dels quals acaba en vocal.
Per exemple: Situ-ar present de subjuntiu: situ-ï, situ-ïs, situ-ï, situ-em, situ-eu, situ-ïn.