Quan separem les síl·labes d’una paraula hem de parar una atenció especial a aquells casos en què apareixen dues vocals en contacte.
En aquests casos es poden pronunciar les dues vocals en un mateix cop de veu (diftong) o en dos (hiat):
ai – re (ai, diftong)
a – e – ro – port (la a i la e no fan diftong)
Conèixer els diftongs és important per poder accentuar correctament, ja que si ens equivoquem a l’hora de determinar les síl·labes d’una paraula apliquem les normes d’accentuació erròniament.
Per exemple: À – vi – a La paraula àvia s’accentua perquè és esdrúixola (la i i la a no formen diftong)
No totes les vocals permeten formar diftongs. Llegeix i observa les paraules següents: totes tenen diftong. Quines vocals són necessàries per formar un diftong? Intenta deduir-ho.
peu, aigua, peix, cuina, pau, riu, nou, freqüent, tou, duu, nau, feu
En un diftong una de les vocals (o les dues) és una i o bé una u.
Així, doncs, els diftongs són la combinació de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba, una d’aquestes vocals (o les dues) és una i o una u.
Cal saber distingir els diferents tipus de diftong. Fixa-t’hi:
- diftongs decreixents vocal + i/u ai, ei, ii, oi, ui <> aire, rei, boira, cuina au, eu, iu, ou, uu <> pau, peu, ciutat, coure, duu
- diftongs creixents
i/u + vocal (en els següents casos) qua, qüe, qüi, quo <> quatre, qüestió, ubiqüitat, quota gua, güe, güi, guo <> guant, aigües, pingüí, aiguota i + vocal (al començament de paraula) <> iogurt, iode, hiena, ioga... i, u entre vocals <> noia, deia, veuen...
Atenció!
No sempre que tenim una i seguida d’una a, e, o es forma un diftong creixent. Només quan aquesta i és a l’inici de paraula o bé es troba entre vocals.
Exemple: Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na...
No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó…