La dièresi

- La dièresi és un signe gràfic ( ¨ ) que utilizem per marcar que cal llegir la u davant de la e als diftongs creixents i per desfer un diftong decreixent.


Fixa't que posem dièresi a: qüe, qüi, güe, güi per tal que quan llegim el mot soni la u.

 

Per exemple:  Adeqües, adeqüis; paraigües, pingüí
 

Observa que no fem servir mai la dièresi davant de a o de o ja que en aquests casos igualment llegiríem la u.

 

Per exemple:   Adequar, adequo; paraigua

 

.

- La dièresi també serveix per marcar que s'ha de desfer un diftong decreixent.
Un dels motius es dóna quan l'accent fonètic cau sobre la i o la u. Si no les podem accentuar es recorre a la dièresi.

 

Per exemple:  Països (però país), peüc, ruïnes, cruïlla


Vigila que mai no posem dièresi a:

  • Les terminacions d'infinitiu i gerundi. Per exemple: trair, agraint, traduir, traduint

  • Els sufixos -isme, ista, llevat el mot proïsme. Per exemple: egoisme, egoista

 

- Les paraules de la mateix famíla en què el diftong decreixent s'ha desfet per la raó anterior, conserven la dièresi encara que no hi caigui l'accent fonètic.

 

Per exemple:  Aïllant perquè ve d'aïlla.

 

- Les raons morfològiques també són motiu pel qual cal desfer un diftong decreixent.
 

Observem el cas de la terminació-i del present de subjuntiu que duu una dièresi en aquells verbs de la primera conjugació el lexema dels quals acaba en vocal.

 

Per exemple:  Situ-ar present de subjuntiu: situ-ï, situ-ïs, situ-ï, situ-em, situ-eu, situ-ïn.

 

 

 

 

Share on Facebook
Share on Twitter
Please reload

amb el suport de la

© 2019 Asociación Casal Català de Costa Rica

+506 2255-3671 · info@casalcatalacr.cat
 
Av. 6, entre c/ 20 i 22 · San José, Costa Rica