• Les conjugacions
a) Regulars: es conjuguen segons uns verbs que es prenen com a models.
1ª conjugació: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb - ar: cantar, ruixar, apagar...
2ª conjugació: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb - er o - re: témer, perdre...
3ª conjugació: Els verbs l'infinitiu dels quals acaba amb - ir: dormir, servir...
b) Irregulars: no segueixen totalment la conjugació dels verbs model: anar, estar, ser, fer, tenir, dir, dur...
Altres aspectes
• Els verbs de la 1ª conjugació són tots regulars, excepte anar i estar.
• La majoria de verbs de la 2ª conjugació són irregulars.
• Els verbs dir i dur són de la 2ª conjugació.
• La majoria de verbs de la 3ª conjugació són incoatius (afegeixen l'increment -eix- en els presents). Cal vigilar, però, de no conjugar com a incoatius els verbs que no ho són. Així, es conjuguen amb la forma pura i, per tant, no són incoatius els verbs següents:
ajupir-se ? jo m'ajupo bullir ? bullo cosir ? cuso consentir ? consento cruixir ? cruixo escollir ? escullo escopir ? escupo grunyir ? grunyo munyir ? munyo recollir ? recullo ressentir ? ressento pressentir ? pressento sortir ? surto
Poden conjugar-se en la forma pura i en la incoativa els verbs: mentir - ment / menteix presumir - presum / presumeix assumir - assum / assumeix
• Encara que en el llenguatge oral es faci la concordança entre el verb haver - hi i el complement directe, en el llenguatge escrit la normativa recomana no fer-la.
Hi havia cotxes mal aparcats. ( no : “Hi havien” cotxes mal aparcats)
• Els verbs caure, marxar i callar no són pronominals.
El gat va caure al pou. ( no : El gat “es va caure” al pou)